INFO-RIUS

Formulació d’una nova fiscalitat mediambiental que ha arribat per quedar-se

abr. 11, 2022 | Bloc

“La fiscalitat mediambiental ha de corregir els impactes ambientals dissuadint les activitats que generen externalitats negatives pel medi ambient, i no ser font de finançament de la despesa pública d’un país, com ha passat fins ara.”

Fa una setmana es va fer públic l’últim informe del grup d’experts del canvi climàtic de l’ONU (IPCC). En ell alerten que les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’última dècada són les més altes de tota la història de la humanitat. També reconeixen que els últims anys se n’ha alentit el creixement, però no n’hi ha prou per limitar l’escalfament global del planeta a 1,5 °C, objectiu principal de les economies del G20. L’electrificació renovable és la clau per reduir emissions i un dels aspectes positius és que des del 2010 els costos de producció de l’energia solar i eòlica s’han reduït un 85%. I això, què té a veure amb la fiscalitat?

Molts països ja estan aprovant reformes fiscals que afavoreixen la transició energètica induint a les empreses a augmentar la reducció d’emissions. A Espanya, a l’hora de confeccionar la propera reforma fiscal, serà clau una política fiscal de despesa coherent, orientada a les prioritats comunes a llarg termini i amb mecanismes eficients per avaluar-ne l’impacte generat.

Recentment, s’ha presentat el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària a Espanya on s’analitzen i proposen mesures per modernitzar el nostre sistema impositiu i adaptar-lo a la realitat econòmica del segle XXI. De les seves 800 pàgines, n’hi ha més de 100 que parlen de la rellevància que tindrà la fiscalitat mediambiental en els pròxims anys. Sense cap mena de dubte, i analitzant el context socioeconòmic actual, la tributació ambiental passarà a ser un tema recurrent dins dels despatxos professionals del nostre país.

Quan es parla d’una reforma fiscal la societat ho associa a l’optimització dels impostos per augmentar la recaptació. En altres paraules, se sol pensar en els impostos que tenen una finalitat fiscal. Tanmateix, quan parlem d’una reforma de la fiscalitat mediambiental, la finalitat que es busca és una altra; és l’anomenada extra-fiscal. És a dir, la fiscalitat mediambiental ha de corregir els impactes ambientals dissuadint les activitats que generen externalitats negatives pel medi ambient, i no ser font de finançament de la despesa pública d’un país, com ha passat fins ara.

Actualment, a Espanya tenim una elevada heterogeneïtat d’impostos ambientals autonòmics i estatals i això complica la seva aplicabilitat i quantificació, fent que molts cops posem en dubte la seva finalitat extra-fiscal. A més a més, ens trobem a la cua dels països de la UE pel que fa a la seva recaptació i disseny i els nivells impositius són en general baixos. No hi ha cap dubte que la pressió fiscal ambiental pujarà exponencialment els anys vinents. En conseqüència, els experts assenyalen els principis en què s’haurien de basar els nous impostos ambientals, serien els següents:

  • Permetre una estimació real dels danys ambientals i dirigir la recaptació a la seva mitigació i restauració.
  • Seguir el principi “qui contamina, paga” i de proporcionalitat a l’hora de repartir equitativament els costos de contaminació als responsables, evitant d’aquesta manera les càrregues arbitràries i desproporcionades.
  • Evitar dobles imposicions en gravar-se per duplicat dues etapes d’un mateix procés productiu.
  • Rendir comptes dels impactes aconseguits a curt i a llarg termini buscant maneres de quantificar l’externalitat negativa i la mitigació aconseguida. Si es verifica que els impostos no assoleixen la finalitat per la qual van ser creats han de ser retirats.
  • Evitar distorsionar la unitat del mercat a Espanya i a la UE, encara que hi puguin haver polítiques de caràcter local, autonòmic, estatal i Europeu.

Seguint suposadament aquests principis, l’Estat ja ha avançat la reforma fiscal ambiental en alguns àmbits:

  • Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzable.
  • Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors i incineradores.
  • Incentius sobre la rehabilitació d’habitatges per fer-los més eficients energèticament.

“No hi ha cap dubte que la pressió fiscal ambiental pujarà exponencialment els anys vinents.”

Així mateix, el Llibre Blanc de la Reforma Tributària a Espanya preveu un seguit de propostes que ens poden donar una idea de com canviarà la fiscalitat ambiental a Espanya els pròxims anys. Us en mostrem unes quantes:

  • Supressió de l’impost sobre el valor de la producció elèctrica (tercer impost ambiental de l’Estat en termes de recaptació). Aquest impost no distingeix les diferents tecnologies de generació elèctrica i perjudica la transició energètica, perquè no promou cap canvi tecnològic pel que fa a la generació d’energia.
  • Modificació dels impostos especials sobre l’Energia per promoure l’electrificació i l’eficiència energètica.
  • Supressió d’exempcions a sectors contaminants, fent tributar el combustible de l’aviació, marítim i agrari.
  • Igualació de la pressió fiscal al dièsel i a la gasolina.
  • Augment general de la pressió fiscal als hidrocarburs.
  • Modificació de l’impost sobre determinats mitjans de transport (IEDMT) per afavorir la compra de vehicles elèctrics.
  • Creació de tributs municipals sobre la congestió.
  • Consideració de mecanismes tributaris pel pagament per ús de determinades infraestructures viàries i energètiques.
  • Creació d’un impost sobre els bitllets d’avió.
  • Reformulació de la tributació municipal de residus per vincular-la a sistemes de pagament per generació.
  • Augment de la pressió fiscal sobre grans instal·lacions industrials i ramaderes posant especial control a la despesa d’aigua.
  • Introducció de mesures de coordinació i cooperació entre comunitats per millorar el disseny i efectivitat dels impostos ambientals.
  • Reforma dels tributs associats als costos de les infraestructures hidràuliques.

En aquest sentit, entenem que són molts els sectors que poden veure’s afectats per una reforma d’aquestes característiques. Els impostos mediambientals existents són clarament ineficients i moltes vegades no acaben gravant al veritable agent contaminant. Això sí, és important que tots els principis i propostes anteriors s’emmarquin dins del principi constitucional de capacitat econòmica. Tan sols s’ha d’exigir tributs mediambientals a aquells que de l’externalitat negativa en generin una riquesa suficient per ser gravada. 

Una vegada llegit aquest reguitzell de propostes i idees teòriques de què ha de suposar la fiscalitat ambiental a Espanya tan sols ens queda clar que s’apropen canvis profunds pel que fa a la imposició energètica. El canvi climàtic és percebut com el principal repte de la nostra era i la fiscalitat serà una de les maneres, sinó la principal, per adreçar-lo.

Els pròxims anys caldrà disposar d’un assessor fiscal coneixedor de les noves imposicions i de la introducció de criteris ambientals a impostos ja existents per anticipar-se als canvis i beneficiar-se de les bonificacions i deduccions, millorant l’optimització fiscal dels nostres impostos i de pas, contribuint a frenar els efectes del canvi climàtic.

 

Albert Farrés Esteve
Economista

CALENDARI FISCAL

< maig 2022 >
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
202/05 Tot el dia
Model 303 mensual
Model 179 (declaració informativa lloguer turístic)
3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 2020/05 Tot el dia
Models 111,115,123,349 (només declaracions mensuals)
21 22
23 24 25 26 27 28 29
3030/05 Tot el dia
Model 303 mensual
31          

CONTACTAR

CONTACTAR
INFO-RIUS