Empresa i cultura

Empresa i cultura

La diferenciació entre una empresa i un negoci passa, d’entre altres factors, pel fet que l’empresa té la necessitat d’interactuar amb el seu entorn i ajudar a fer una societat millor. No es tracta sols de generar diners (això ho fan els negocis), sinó d’anar més enllà, i amb el seu treball dia a dia pretén avançar socialment.

Sempre ha estat així i la nostra història, les nostres ciutats, el nostre país, està ple d’institucions que han tingut el seu origen en aquesta visió social de l’activitat empresarial i de l’impuls que els seus empresaris han donat en molts àmbits. Sense aquesta visió i aportació intel·lectual i econòmica, una ciutat com Terrassa no disposaria de la Mútua, ni de l’Escola d’Enginyers, per exemple, i el país no tindria el Palau de la Música ni el Liceu, sols per posar alguns exemples.

“La cultura ens defineix, ens humanitza, configura la nostra forma de fer i és absolutament imprescindible en les nostres vides.”

Avui, aquesta Responsabilitat Social està ben viva i ho constato en la meva activitat professional tot sovint. I d’entre els molts àmbits d’aquesta aportació social és especialment important la que les empreses fan i poden continuar fent en l’àmbit de la Cultura.

Això és especialment rellevant perquè la cultura ens defineix, ens humanitza, configura la nostra forma de fer i és absolutament imprescindible en les nostres vides. Ens imaginem una societat sense cultura?

I el suport de les empreses i dels seus empresaris és i ha de continuar sent especialment rellevant. Òbviament, les formes canvien i la forma com es pot materialitzar aquesta aportació també. En un món tan complex on tot s’ha de recollir en alguna llei, disposar d’una bona Llei del Mecenatge es fa imprescindible per facilitar aquesta tasca social.

Una societat més culta és una societat més sana, on tot i també l’activitat econòmica flueix millor. La cultura ens ajuda a ser més crítics i això ens fa ser millors. I si som millors les nostres ciutats i les nostres empreses seran millors, amb el que generem un cercle virtuós.

Seguirem doncs treballant per intentar que aquest objectiu de millorar la Llei del Mecenatge sigui una realitat i que les empreses puguin continuar incorporant dins la seva Responsabilitat Social el suport a la cultura com un dels seus objectius estratègics.

I en aquesta línia no puc deixar de citar l’excel·lent tasca que està realitzant a casa nostra la Fundació Catalunya Cultura, amb qui tenim el goig de col·laborar. Si no la coneixeu us animo que veieu el seu web i us convencereu que el binomi empresa i cultura, no sols és perfectament factible, sinó que és un binomi guanyador.

 

 

Enric Rius Macias
Economista

Els codis de conducta per a inversions financeres temporals i els preceptius informes anuals a les fundacions

Els codis de conducta per a inversions financeres temporals i els preceptius informes anuals a les fundacions

Les fundacions són beneficiàries d’un règim fiscal especial regulat a la Llei 49/2002 i també reben, en molts casos, subvencions públiques i donacions privades, mitjançant les quals financen les seves activitats d’interès general, i per això hem de tenir present els codis de conducta.

Els beneficis fiscals de les fundacions i l’origen dels seus fons les obliguen a donar compliment a diverses normatives, com el seguiment dels codis de conducta que impliquen el compliment de principis com el de diversificació, preservació de capital, coherència i liquiditat, evitant operacions que responguin a un ús merament especulatiu dels recursos i seguiment del seu compliment.

1. Codis de conducta.

La CNMV mitjançant Acord del seu Consell de 20 de novembre de 2003, va aprovar un Codi de Conducta de les entitats sense ànim de lucre per la realització d’inversions financeres temporals, entre les quals s’inclouen les fundacions.Transcorreguts més de quinze anys des de l’aprovació de l’esmentat codi de Conducta, la CNMV en la seva reunió de 20 de febrer de 2019 va aprovar un nou codi de conducta actualitzat relatiu a les inversions de les entitats sense ànim de lucre que substitueix a l’aprovat pel mateix consell de la CNMV en l’any 2003. En l’esmentat codi de conducta s’estableixen un seguit de regles específiques, principis i recomanacions, referents als mitjans humans i materials i també una política i selecció de les inversions de les Fundacions i l’obligació de realitzar un seguiment en el seu compliment.

2. Informes de seguiment.

I en aquest sentit hem de tenir present que les fundacions que siguin titulars d’inversions financeres temporals en instruments financers subjectes a l’amit de supervisió de la CNMV han de presentar anualment  un informe sobre el grau de compliment del codi de conducta que han de disposar i seguir segons la normativa vigent. L’informe anual del codi de conducta ha de ser presentat al Protectorat conjuntament amb els compres anuals de les Fundacions. Segons l’esmentat Acord del Consell, el citat informe ha de ser publicat en la pàgina web de la Fundació, encara que per compliment de la normativa de transparència catalana i en concret l’establert en l’Ordre JUS/152/2018, només les fundacions de gran dimensió que rebin fons públics es troben obligades a publicar en la seva web aquest informe.

Davant la diversificació normativa d’aquest tipus d’entitat i la importància de donar compliment a les mateixes, es hi recomanem una revisió del compliment normatiu d’aquest tipus d’entitat per evitar riscos, la pèrdua de beneficis fiscals o subvencions.

 

Eva Albet Mena
Advocada

Novetats en els plans de pensions

Novetats en els plans de pensions

El govern està treballant en novetats en els plans de pensions per promoure l’estalvi fiscal de les persones autònomes i treballadores de les PIMES.

A finals de l’exercici passat us vam informar de la situació en què es trobaven els plans de pensions en aquest bloc. Les darreres modificacions realitzades amb els plans de pensions havien fet que la possibilitat d’estalviar per la via dels plans de pensions individuals s’hagués reduït de 8.000 euros a 1.500 euros, mentre que els plans d’empresa s’incrementaven fins a 8.500 euros. Això tenia dues limitacions importants, per una banda, la persona treballadora depenia de què l’empresa promogués aquest tipus de plans de pensions, per altra banda, les persones autònomes que no tenien treballadors no podien acollir-se a aquesta possibilitat.

Sembla, però, que ara l’estat vol posar remei a aquesta situació amb algunes modificacions, així i tot, aquestes no estaran exemptes de polèmica. El focus de la reforma segueix sent la promoció dels plans empresarials davant els plans individuals, però amb la idea de facilitar la seva adscripció a les PIMES i els autònoms, que per la seva complexitat, són els que menys els utilitzen. La promoció es realitzarà d’acord amb als següents pilars:

  • Creació de fons de pensions d’impuls públic.
  • Potenciar la negociació col·lectiva per a la creació i aportació d’aquests plans.
  • Comissió de control per supervisar els plans.
  • Plataforma digital comú.
  • Menors comissions.
  • Règim fiscal més avantatjós dels plans empresarials versus plans individuals.

Cal tenir present que l’estat no serà qui decidirà la política d’inversió d’aquests plans d’impuls públic, sinó un grup d’entitats conjuntament, però sí que controlarà i revisarà aquesta política així com les comissions que es carreguin al pla. Per tant, podem dir que les intencions són bones, però caldrà veure com s’acaba executant i quina llibertat d’escollir tindrà l’inversor.

Si tot va bé, aquesta novetat legislativa hauria de veure la llum a mitjans d’aquests 2022, però tenint en compte la complexitat del que s’està portant a terme, em temo que la seva aplicació pràctica encara tardarà a arribar.

 

Lluís García-Cascón Sala
Economista

Digitalització i salut laboral

Digitalització i salut laboral

En els últims anys la innovació tecnològica, la digitalització, ha entrat amb força en el món laboral, per això és important prevenir els nous riscos ocasionats per l’ús de les noves tecnologies.

La tendència a la digitalització empresarial continua ascendint, però arran de la pandèmia es va accelerar de manera notable aquest procés, sobretot amb l’increment del teletreball que en moltes ocasions ha arribat per a quedar-se. Amb tots aquests canvis apareixen nous riscos laborals o es potencien uns altres que ja existien en menor grau, podríem denominar els ‘tecno’ riscos. És molt important generar un bon pla d’implantació digital en l’empresa per a reduir o evitar potenciar els “tecno” riscos.

El treball a distància o teletreball comporta riscos:

  • En primer lloc, no podem oblidar els riscos físics derivats de la posició ergonòmica i les eines que les persones treballadores usen fora de l’oficina per a dur a terme l’activitat laboral. És important que les empreses que facin treball a distància generin al costat del servei de prevenció la informació i la formació adaptada a aquesta nova metodologia de treball i facin lliurament a les persones treballadores. A més, l’empresa ha de posar a la disposició de les persones que ho sol·licitin de cadires adequades, taules i altres materials per a poder desenvolupar el treball necessari en modalitat de treball a distància.
  • En segon lloc, tampoc podem oblidar-nos dels grans “tecno” riscos que apareixen al costat d’aquest increment de digitalització empresarial, en aquest cas parlem dels riscos psicosocials. La dificultat d’algunes persones per a aconseguir la desconnexió digital, l’aprenentatge continu de nous programes i/o processos entre altres generen en múltiples ocasionis episodis d’esgotament, problemes de somni, problemes de concentració, però sobretot estrès denominat tecno-estrès. El tecno-estrès el podem trobar en diferents formes com són la tecno-ansietat, la tecno-fatiga o la tecno-addicció.

No s’ha d’oblidar que les noves tecnologies poden ser les nostres aliades per reduir sobretot els riscos psicosocials:

  • Usant el teletreball per a flexibilitzar jornades, facilitar la conciliació personal i laboral, incrementar la felicitat de les persones, reduir els accidents in-itineris.
  • Proporcionant programes a les persones treballadors que ajudin amb les tasques més mecàniques i facilitin les funcions de revisió i control.

Les empreses que aposten per un bon pla de prevenció de riscos laborals aconsegueixen reduir els seus costos en absentisme i rotació laboral en l’empresa, a més d’incrementar la producció i/o millorar els seus serveis a causa del bé estar de les seves treballadores.

 

Yaiza Pérez Romera
Graduada en Relacions Laborals

La competència tributària o la incompetència fiscal

La competència tributària o la incompetència fiscal

Un dels debats que estan permanentment sobre la taula és la diferència tributària entre Comunitats Autònomes. Sempre hi ha hagut qui ha defensat que aquesta competència tributària és bona perquè, com tot règim de competència, teòricament ha de suposar eficiència en el resultat final. Però també hi ha qui defensa que l’harmonització és la solució per evitar greuges comparatius entre ciutadans simplement perquè visquin en un lloc o en un altre.

Per altra banda, no hem d’obviar que al final els impostos serveixen per finançar la despesa pública i, per tant, vol dir que qui més impostos té o més recapta o més els apuja, és perquè també gasta més i té més despesa. Intentem analitzar aquests dos aspectes.

“Ens hem de preguntar és si els greuges comparatius que hi ha entre Comunitats Autònomes amb relació a la càrrega impositiva que tenen els seus ciutadans és fruit de la competència tributària  o de la incompetència fiscal dels governs.”

La competència tributària existiria si es partís de la base de què el ciutadà es lliure d’anar a viure allà on li ofereixen millors condicions, igual com qui entra en la botiga que li sembla més atractiva o millor de preu, o que el tracten millor. Però la realitat no és aquesta. Tret d’un nombre molt reduït de persones, el ciutadà està arrelat a un espai físic que, per infinitat de motius, no pot canviar. Per tant, no pot escollir on pagar els seus impostos i, l’efecte “optimització” que comporta aquesta suposada competència, no existeix de forma massiva.

També es pot dir que en realitat aquesta competència va adreçada a la captació d’activitats econòmiques per què les empreses sí que es deslocalitzen més fàcilment, però cal tenir en compte que cap d’elles ho farà “exclusivament” per un tema de tributació autonòmica donat que no és la més significativa i perquè en l’arbre de decisió de localització d’una empresa hi entraran en joc molts altres factors, segurament més rellevants que aquest.

Pel que fa a l‘equilibri pressupostari, les administracions són sistemàticament expansives. És cert que les necessitats són tan infinites com nosaltres vulguem que siguin. Sempre hi ha més coses a fer, sempre hi ha més necessitats a cobrir, però com a qualsevol economia, fins i tot la domèstica, sempre cal prioritzar i saber (lliçó primera d’economia) que “els recursos són limitats“. No obstant això el pressupost públic té molt de polític, molt d’agradar als votants o de captació de futurs votants, i aquí és on es confon necessitat amb “campanya comercial”. Al final al darrere de qualsevol increment d’impostos hi ha una decisió política d’un govern que ha decidit incrementar la captació de recursos per destinar-los a alguna partida de despesa.

Assentades aquestes bases, el que ens hem de preguntar és si els greuges comparatius que hi ha entre Comunitats Autònomes amb relació a la càrrega impositiva que tenen els seus ciutadans és fruit de la competència tributària (entesa com a la voluntat de captar ciutadans o empreses) o de la incompetència fiscal dels governs, de ser capaços d’ajustar els pressupostos públics sempre pel capítol d’ingressos com si les persones o les empreses fossin una font inesgotable de generació de major tributació.

Per tant, en el cas de Comunitats Autònomes amb major nombre d’impostos i major pressió fiscal, cal preguntar-se si és té la percepció d’una major satisfacció en l’àmbit de més i millors serveis públics. Si la resposta és afirmativa, llavors hem de concloure que la “competència tributària” és positiva i ha funcionat. Si la resposta es negativa, llavors cal plantejar si en el rerefons el que hi ha és “incompetència fiscal” en la formulació de prioritats traslladades a pressupostos públics i que potser cal fer un pressupost base zero en algun moment.

 

 

Enric Rius Macias
Economista

El concurs exprés

El concurs exprés

El concurs exprés és un procediment a plantejar en el moment en què una empresa decideix presentar concurs de creditors, però que s’ha d’analitzar prèviament, ja que no sempre és possible vehicular el concurs a través d’aquest procés.

El context econòmic actual, derivat de les conseqüències de la pandèmia i de la complexa conjuntura en l’àmbit mundial, han portat a moltes microempreses i petites empreses a situacions complicades que, amb el proper venciment de les carències dels préstecs ICO, s’accentuaran.

La pròrroga concedida pel Govern fins al 30 de juny de 2022 de l’obligació de les empreses de sol·licitar concurs de creditors, tot i trobar-se en estat d’insolvència, així com la renegociació dels préstecs ICO concedits durant la pandèmia portaran, d’aquí a poc temps, a moltes empreses a un escenari d’impossibilitat de poder fer front a les seves obligacions que, inevitablement, els farà plantejar la necessitat de sol·licitar un concurs de creditors.

En aquest context, el concurs exprés és un procediment a plantejar en el moment en què una empresa decideix presentar concurs de creditors, però que s’ha d’analitzar prèviament, ja que no sempre és possible vehicular el concurs a través d’aquest procés.

Si el concurs exprés és viable, és una bona forma de liquidar i extingir la societat sense haver de passar per un procés concursal monitoritzat per un Administrador Concursal.

El concurs exprés no és res més que el terme col·loquial que s’utilitza per fer referència a aquell concurs que es declara i conclou en el mateix acte, quedant l’empresa extingida com a persona jurídica en el mateix moment. Però no sempre és factible sol·licitar el concurs exprés, ja que el Text Refós de la Llei Concursal determina uns paràmetres que el Jutge haurà de valorar per tal de declarar el concurs exprés:

  • En primer lloc, els actius de la companyia han de ser clarament insuficients per fer front a les possibles despeses del mateix procediment, és a dir, la societat s’ha de trobar en situació d’insuficiència de massa activa. Sembla clar que si l’empresa no disposa d’actius ni tan sols per fer front a les despeses del procediment i als honoraris de l’Administrador Concursal, no és prudent iniciar un procés si no existeixen diners ni altres béns a liquidar.
  • En segon lloc, el Jutge ha de valorar la viabilitat de possibles accions de reintegració, el que suposa que no s’han d’haver produït actuacions per part de l’òrgan d’administrador que puguin haver perjudicat la massa activa, com podrien ser vendes d’actius a un preu inferior al de mercat, o pagaments que suposin la priorització de determinats creditors davant d’altres.
  • Finalment, el Jutge valora la possible responsabilitat dels administradors davant la situació d’insolvència de la societat.

De tot l’anterior, podem concloure que per tal de sol·licitar un concurs exprés, s’ha d’analitzar la situació de la companyia, així com les actuacions dutes a terme durant els últims anys. Si el concurs exprés és viable, és una bona forma de liquidar i extingir la societat sense haver de passar per un procés concursal monitoritzat per un Administrador Concursal, amb tot el que això suposa.

D’altra banda, cal ser conscients que tot i la pròrroga fins al 30 de juny de 2022, si una empresa es troba en situació d’insolvència o insolvència imminent, el més recomanable és no esperar i sol·licitar el concurs de creditors. Recordem que la sol·licitud de concurs és obligatòria si l’empresa es considera en situació d’insolvència, essent el concurs la via per salvaguardar la responsabilitat dels seus administradors.

 

Sandra Morillo Mallofré
Advocada

INFO-RIUS