Els primers deures de la represa

Cal planificar la tresoreria i fer-ho ja, per evitar la pressió del calendari.

 

Després d’uns mesos de silenci, ens tornem a retrobar. Aquest llarg silenci, a banda de les vacances ha estat motivat, malauradament, per la pèrdua de la Laura Ferrer, col·laboradora del despatx en l’àmbit de comunicació i que, malgrat la seva vitalitat i la seva lluita, al final no va poder superar la seva greu malaltia. Des d’aquí el nostre condol a la família i el nostre agraïment a tot el que ens va aportar i va ajudar.

Reprenem un nou curs perquè, malgrat els anys naturals, l’activitat econòmica i els projectes també venen marcats pels cursos escolars. I el reprenem amb sensacions contraposades. Per una banda la sensació d’anar recuperant una certa normalitat en els llocs de treball, amb una pandèmia que, de moment, sembla ja força controlada i una activitat que va creixent de forma important. Per altra banda, però segueixen apareixent incerteses amb relació a la manca d’un projecte clar de futur per part de les autoritats que haurien de “marcar el pas” i que segueixen semblant més preocupats per les seves enquestes que no pas pel futur a mitjà i llarg termini. I també és preocupant el resultat de la manca de suport financer que han tingut moltes empreses sense un coixí prou important per passar la travessa que han suposat els mesos de baixa activitat.

 

“Cal planificar des d’ara, analitzar els nostres punts forts i les nostres febleses, centrar-nos en allò que ens aporta cash, i fer uns plans de tresoreria que garanteixin la nostra continuïtat.”

 

Efectivament, ja ho hem comentat en altres ocasions, que la supervivència de moltes empreses ha estat a base d’endeutament fàcil, això si, però que ara, òbviament, s’ha de tornar. Ja vam tirar la pilota endavant a començament d’any amb les moratòries, però els mesos passen molt de pressa i ara cal planificar les tresoreries per poder fer front a aquest endeutament.

El moment és important, i no podem esperar a març o abril per començar a pensar què fem. Cal planificar des d’ara, analitzar els nostres punts forts i les nostres febleses, centrar-nos en allò que ens aporta cash, i fer uns plans de tresoreria que garanteixin la nostra continuïtat.

Si els números no ens surten, podem cercar altres opcions. Si l’empresa funciona podem cercar altres fons de capital més permanents o estables (nous socis permanents o temporals, cercar refinançaments a mitjà termini…), però sempre serà necessari poder gestionar-ho amb temps i sense presses. Res hi ha pitjor que haver d’actuar amb presses i amb la pressió d’un calendari i una tresoreria que s’esgoten.

Per això no em cansaré d’insistir en la necessitat de posar-nos-hi ja des d’ara, i de cercar el suport i l’ajut extern que calgui.

 

Enric Rius Macias
Economista

2 226
Rius Consultors
Rius Consultors

Deixa una resposta