“L’emprenedoria és un camí que s’ha d’anar fent dia a dia”, Silvia Fernández

“L’emprenedoria, sobretot en l’àmbit de la innovació social, artística i cultura és força precària.”

 

El 19 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Dona Emprenedora. L’objectiu d’aquesta jornada és visibilitzar la importància de l’apoderament femení per a acabar amb la desigualtat de gènere. Des de Rius Consultors ens fem ressò d’aquest dia, i per això hem decidit entrevistar dues de les dones emprenedores amb les quals col·laborem per conèixer de primera mà la seva experiència.

En aquesta ocasió parlem amb Silvia Fernandez, presidenta, directora i Fundadora d’Arte Paliativo.

Juntament amb les meves companyes Neus Frigola que forma part del Patronat, és artista i artterapeuta, i la Laura Maestre també artista, artterapeuta i secretaria, hem  dedicat molta energia a ser versàtils, flexibles i polifacètiques. El camí de l’emprenedoria et fa tenir una visió global de tots els àmbits d’una entitat: fiscal, legal, financera, laboral, comunicació… Des de l’inici hem hagut de desenvolupar diversos rols inclús aquells pels quals no havíem estudiat. Tot i que amb el temps t’adones que és temporal, ja que el millor és tenir un equip especialitzat… que farà el que fas tu, però amb menys temps i millor. El que si penso que el que ens fa especials com a equip i potser és un dels pilars d’Artepaliativo és que sempre hem tingut clar que el que sabem fer és acompanyar. Jo mateixa tinc clar, que a part de directora soc Educadora Social, CounsellorArtterapeuta i Investigadora Clínica i això vol dir estar a primera línia, tot i que potser menys part del temps, però sempre estar conectada amb el servei que oferim per no perdre qualitat, humanitat i proximitat. Cada setmana que trepitjo l’hospital, en cada sessió i cada pacient em recorda el “Per a què” és tan important per no perdre el nord.

Silvia, els records tens de la teva infantesa, com han influït en la dona que ets actualment?  A casa sempre hem estat majoria dones. Érem 4 dones i un home, el meu pare. He tingut tres referents femenins molt diferents entre ells, però cada una ben especial. La meva àvia va perdre al meu avi molt i molt jove, amb dos fills al càrrec i els besavis. És per això que he pogut veure la fortalesa en seguir tenint cura i afecte de la família tot i patir un dol tan traumàtic. La meva àvia em va ensenyar que quan algú mor, la seva essència i llegat queda per sempre en nosaltres mentre el recordem i se’n parli. Sento que molts dels valors que ella ens va traspassar es respiren avui a Artepaliativo i en mi.
Però és que encara he tingut la gran sort de conviure amb dues dones més, fantàstiques també. La meva mare i la meva germana. La meva mare també va ser emprenedora des de ben jove, va obrir la seva pròpia escola bressol juntament amb una amiga, una casa ben gran i bonica. Però quan va néixer la meva germana amb una diversitat funcional, va dedicar-se unes hores al dia a ser auxiliar d’infermeria i la resta a acompanyar, cuidar i educar a la meva germana perquè la malaltia rara no fos una limitació. És un referent de constància, compromís, amor incondicional i de no defallir.
I d’ella, de la meva germana, totes n’hem après a entendre a les persones sense paraules, a no fer falta parlar per saber llegir el que l’altre necessita. La comunicació no verbal i la intuïció d’algú que té dificultat amb la parla és increïble. A casa, sentim que la diferència no ens deixa enrere sinó que ens enriqueix, ens fa únics i imparables. M’emociona escriure aquestes línies, perquè transbordo d’agraïment, no vol dir que hagi estat “fàcil”, però sento que soc qui soc per tot el que hi ha a la meva motxilla.

“El camí de l’emprenedoria et fa tenir una visió global de tots els àmbits d’una entitat.”

 

Per conèixer-te una mica més ens pots resumir la teva trajectòria professional fins al dia d’avui?  Vaig estudiar Educació Social a la Facultat Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull mentre compaginava les classes treballant en una consulta de medicina, psicologia i nutrició. Durant aquells anys vaig aprendre molt, sobretot fent el Treball Final de Grau, on vaig obtenir una matrícula d’honor, tot un any i 115 pàgines dedicades a: “Les arts plàstiques com a cura pal·liativa a l’etapa final de la vida”.
Un amic va recomanar-me que ho intentés, que podia presentar el projecte a concurs i portar-lo a la pràctica. Si en aquell moment m’haguessin dit tot el que ha vingut després… ni tan sols jo mateixa pensava que hauria estat capaç. I així va ser, amb el primer concurs de la Fundació Puig, vaig tenir el suport econòmic i d’assessoria necessari per a constituir l’entitat, fer la primera prova pilot per a testejar a l’Hospital de Terrassa.
L’any següent, es va incorporar la Neus i el següent la Laura i des de llavors, Artepaliativo no ha parat de créixer, d’aprendre i expandir-se. Actualment ja estem presents en més de 10 centres sociosanitaris i hem acompanyat a través de l’art a més de 3.500 persones que es troben en un procés de malaltia. En l’actualitat, ja som 7 professionals a l’equip.

“Quan treballes amb persones que pateixen una malaltia, t’adones del valor del temps, de l’amor i la tendresa.”

 

Perquè vas decidir emprendre? A totes ens han tocat de prop experiències vitals com les que comentava sobre la meva família que fa que tinguem una passió, amor i motivació molt genuïna, que ve de les entranyes, per treballar a Artepaliativo. Veure que hi havia un buit social i una mancança en atendre la dimensió emocional, espiritual i social durant les hospitalitzacions que havíem experimentat en el nostre entorn i el poder de l’art en aquestes situacions, va fer que ho haguéssim almenys d’intentar.

Has trobat més dificultats pel fet de ser dona? Clar que ens hem trobat amb algunes situacions desagradables per ser dones i per ser joves també, inclús per haver començat amb pocs recursos econòmics o no tenir una reputació familiar. Però de moment podem dir que ha estat anecdòtic al costat de totes les persones meravelloses que ens han donat la mà: infermeres, metges, psicòlogues, artterapeutes, familiars, amics, cuidadors, professors, gestors, col·laboradors… no tenim paraules d’agraïment per tanta solidaritat.Quines emocions i sensacions has experimentat com a dona jove emprenedora?  L’emprenedoria és un camí que s’ha d’anar fent dia a dia, com diem nosaltres, de formigueta. Cada dia és una possibilitat nova d’aconseguir-ho i amb esforç, compromís i prudència hem arribat aquí, 6 anys després, a un lloc que mai haguéssim imaginat. La realitat actual és molt millor que en el nostre imaginari i això és una satisfacció immensa. Suposo que aquests són els millors moments, quan reculls els fruits de la feina ben feta i sobretot quan t’agraeixen. Per a nosaltres les millors sensacions que hem experimentat durant aquests anys han estat a l’habitació de l’hospital, al domicili, a les residències… un somriure, agafar-nos les mans, una llàgrima d’emoció, la primera paraula després de molt de temps, l’última carta, tornar a ser nens. Quan treballes amb persones que pateixen una malaltia, t’adones del valor del temps, de l’amor i la tendresa. I ens fa agrair cada setmana el fet d’estar vives, aprendre, estimar i valorar… i si cada dia Artepaliativo pot anar creixent perquè cada vegada se’n puguin beneficiar més persones fantàstiques, però sempre cuidant a l’equip i sense perdre el nostre nord: fer de la nostra medicina, una de més integrativa i holística.

“Vas creixent i t’adones de les dificultats reals de conciliar si vols emprendre.”

 

Quins reptes t’has afrontat com emprenedora?  Han estat reptes i dificultats a tots els nivells, tant personalment com professionalment i no han deixat de ser-hi, s’han anat transformant amb el creixement, però ha estat un continu canvi, aprenentatge i esforç.

I amb la teva experiència, quines fortaleses creus que s’han de desenvolupar com emprenedora? Com a fortalesa destacaríem el creixement i treball emocional de tot l’equip. Per a cuidar i acompanyar professionalment en moments tan delicats i complexos, es necessita una gran humilitat i honestedat. Però sobretot, el fet de totes d’anar a teràpia i a més a més, supervisar-nos i donar-nos suport entre nosaltres ha estat imprescindible per afrontar totes les adversitats. És clar que per acompanyar en el patiment de l’altre s’ha de treballar molt en un mateix i pensem que justament això, el valor humà i la intel·ligència emocional de les persones que conformen Artepaliativo és el nostre valor diferencial.

Quins factors creus que dificulten el fet d’emprendre actualment a Espanya?  Per a nosaltres, sense dubte el factor més complicat ha estat el fet de no tenir ni una sola ajuda de contractació en 6 anys. En ser la presidenta de l’associació jo no podia ser autònoma, per tant tampoc he pogut beneficiar-me d’ajudes i per altra banda, a l’hora de contractar a l’equip, les entitats sense ànim de lucre tenim les mateixes condicions d’impostos.
Per sort, hem pogut optar a concursos privats, premis d’empreses pel fet de ser joves emprenedores i sobretot donacions tant de particulars com d’empreses compromeses i solidàries. Vaig començar amb només 23 anys, fet que ens va ajudar molt. No només per l’ajuda sinó també per no tenir fills a càrrec encara ni massa aspectes a conciliar. Vas creixent i t’adones de les dificultats reals de conciliar si vols emprendre.

Això no vol dir que hagi estat fàcil o inclús que ho sigui ara, ja que l’emprenedoria, sobretot en l’àmbit de la innovació social, artística i cultura és força precària. Ja hem gestionat constantment la frustració i ràbia que això ens genera, però com tot és un àmbit on també hi hem trobat molt d’amor, esperança i evolució. I és un camí que s’ha d’anar fent dia a dia, com diem nosaltres, de formigueta. Cada dia és una possibilitat nova d’aconseguir-ho i amb esforç, compromís i prudència hem arribat aquí, 6 anys després, a un lloc que mai haguéssim imaginat ni tan és el que somiàvem, és molt millor i això és una satisfacció immensa.

Ara per anar acabant, com clienta de Rius Consultors, en què penses que hem contribuït en el teu projecte? Què i com et trobes amb el nostre equip? M’atreveixo a dir que sense Rius Consultors no hagués estat possible ser on som. Per a nosaltres no sou només una gestoria. Sou l’empenta que a vegades ens falta, sou la raó i l’ordre que necessitem. Però també sou l’orella que escolta, aconsella i acompanya. Després d’una pandèmia plegats i un procés de transformació d’Associació a Fundació, on heu estat tan calmant les llàgrimes com celebrant les fites, només podem dir-vos que sou especials i únics. Estem molt i molt agraïdes d’haver-vos trobat, som molt afortunades.

Moltes gràcies Silvia per les teves paraules, i moltes felicitats per la Fundació. Esperem poder seguir acompanyant-vos!

4 185
Rius Consultors
Rius Consultors

Deixa una resposta