El deure de diligència de l’administrador i la discrecionalitat empresarial

En l’àmbit de la responsabilitat empresarial, una de les qüestions a tenir en compte és fins on arriba la discrecionalitat empresarial i on comença la responsabilitat de l’Administrador. I és que el fet de que els resultats d’una empresa no siguin exitosos o no siguin els esperats, o el fet de que un Administrador hagi adoptat una decisió errònia, no pot derivar en responsabilitat de l’Administrador. És per això que la llei pretén donar certa cobertura i seguretat a l’actuació de l’Administrador mitjançant, precisament, aquesta discrecionalitat empresarial recollida en l’article 226 de la Llei de Societats de Capital.

En base a aquesta regulació de protecció de la discrecionalitat empresarial, si l’Administrador ha actuat de bona fe, sense interès personal en l’assumpte objecte de decisió, amb informació suficient i hi ha hagut un procediment de decisió adequat, s’entendrà que ha actuat correctament.

Aquesta discrecionalitat empresarial pot ser de vital importància en aquells supòsits en els que es pretengui cessar a un Administrador per falta de diligència, i és que aquesta falta de diligència no es pot basar únicament en la manca de resultats de la societat o en el no assoliment de les previsions de negoci, sinó que darrera de l’actuació de l’Administrador s’ha de donar algun dels elements mencionats en el paràgraf anterior.

Un exemple pràctic de l’exposat, el trobem en la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 16 d’octubre de 2020, en la qual es condemna a una societat a indemnitzar al seu Conseller Delegat al que havia resolt de forma unilateral el contracte per un incompliment greu i culpable de les seves obligacions. L’Audiència Provincial va determinar que el Conseller Delegat havia de ser indemnitzat, tal com ell mateix reclamava, donat que no és viable una imputació genèrica de falta de diligència basada en un incompliment greu i culpable, sinó que la societat ha de determinar els incompliments imputables, així com el grau i transcendència d’aquestes imputacions per tal de considerar-les greus. La pèrdua de confiança o els mals resultats de la societat no són motius suficients per determinar l’existència de dol o culpa greu. Tot i que els socis haguessin de realitzar aportacions i que la societat no assolís les seves previsions inicials, la presa de decisions del Conseller Delegat cessat responia a un procés previ amb informació suficient i a través d’un procés d’adopció de decisions adequat, en que el Consell d’Administració va estar informat en tot moment. En definitiva, les decisions del Conseller Delegat estaven dins l’àmbit de la discrecionalitat empresarial.

En conclusió, quan es parla de la responsabilitat dels Administradors, dins d’aquesta responsabilitat no hi té cabuda tota actuació considerada perjudicial per la companyia, sinó que s’haurà d’analitzar amb la prudència deguda i partint de la discrecionalitat empresarial reconeguda per la pròpia llei.

1 218
Rius Consultors
Rius Consultors

Deixa una resposta