Ara “toca” ajudar

No vull ser molt tòpic, però és cert que la situació viscuda amb la pandèmia ens ha posat davant el mirall en alguns aspectes importants. És clar que la situació de tancament d’activitats, restriccions de mobilitat, etc., han suposat una paràlisi de l’activitat econòmica que d’alguna forma s’ha de compensar per evitar que el desequilibri sigui encara més gran. Aquesta necessitat d’ajut governamental la defensa tothom a crits, fins i tot els que defensem l’economia de mercat amb la mínima intromissió possible dels governs en l’activitat econòmica.

Per altra banda també s’ha evidenciat el complex que és que les estructures governamentals entenguin el què és l’economia d’empresa i l’important que són els temps per la supervivència de molts negocis. Arribo a la conclusió que parlem llenguatges diferents, i que el seu hàbitat normal amb una economia pressupostària inalterable pels esdeveniments externs i una activitat en la que el temps és una variable relativa, els fa difícilment sensibles al que suposa per una empresa la gestió de la incertesa i el deure de fer front a obligacions financeres alterades per esdeveniments que ni han provocat ni poden controlar.

Crec que això ho podem evidenciar en els ajuts que s’han aprovat mitjançant el RDL 5/2021. Òbviament vagi per davant que més val això que res, però és obvi de totes totes que arriben tard (portem un any de pandèmia i restriccions), que són insuficients (tenen unes grans limitacions tant pel que fa a les quanties com als sectors afectats) i que ni tant sols som capaços de poder definir quan seran efectius (ens segueix dominant més  la gestió burocràtica que no pas l’eficàcia en resoldre el problema).

I aquesta situació contrasta amb la capacitat i l’agilitat d’adaptació que han demostrat molts sectors i empreses, evidenciant una capacitat de resistència encomiable i una capacitat de reinvenció que crec que ens ocasions els sorprèn a ells mateixos. Per això encara és més greu la manca de suport que es segueix rebent d’algunes esferes públiques que semblen viure en realitats paral·leles.

La pandèmia ha estat i és un drama humà i social, però no hi ha res més social que el fet donar l’oportunitat a les persones a progressar, i això passa per facilitar que l’economia es desenvolupi amb normalitat. I ara “el que toca” és donar suport i ajuts perquè les empreses no es vegin forçats a tancar malgrat tots els esforços fets.

Les empreses i els autònoms s’han endeutat comprometent, en ocasions, el seu futur. Si ara l’Estat no ho fa per salvar moltes empreses que generaran riquesa en el futur, ho acabarà fent per acabar compensant el que no han estat capaços de resoldre abans.

I és millor ajudar per recuperar-se i créixer, que no pas mantenir un país empobrit.

Enric Rius

0 246
Rius Consultors
Rius Consultors

Deixa una resposta