Un pont cap al futur

Les riuades d’aquesta passada setmana han estat un esdeveniment força tràgic. Però a l’escoltar la notícia hi va haver un fet que em va cridar l’atenció: es van enfonsar els ponts excepte el pont medieval del segle XII, crec.

No deixa de ser curiós, que amb tota la tecnologia, estudis avançats, programes, anàlisi topogràfic, etc., etc., el pont que queda en peu és el pont medieval. Per què és això? Sincerament ho desconec, però potser podem donar-hi alguna explicació.

És possible que un factor important fos que, en el Segle XII, el temps era una variable molt més relativa. Segurament hi havia una observació del entorn molt més gran, més pausada, i sobretot, un respecte cap a la natura, les seves lleis, els seus cicles, i les intervencions humanes no eren pas invasives, sinó aprofitant i seguint el ritme de la natura (ja sabem allò de que l’aigua sempre torna al seu curs).

Segurament quan es decidia fer una obra d’aquest tipus, es tenia clar quins recursos feia falta i, m’imagino, sols es devia tirar endavant quan hi havia els diners sense restriccions pressupostàries.

En definitiva hi havia dos factors fonamentals: fer sols allò que era positiu per la comunitat, que aportava riquesa, que tenia una clara utilitat, i fer-ho ben fet.

Aquestes dues premisses tan òbvies, sembla que les hem oblidat. Quantes obres supèrflues hem fet (per exemple AVE) sense cap tipus d’aportació positiva, sols per penjar medalles a alguns dirigents, mentre hem abandonat infraestructures bàsiques i que aportarien riquesa de forma immediata (per exemple el 4art cinturó)?. Quantes infraestructures s’han fet “contra natura” i, de tant en tant, ens ho fa recordar?. I sobretot, quan hem deixat de fer bé les coses?

Evidentment no es pot generalitzar, però cal insistir i recuperar el “gust” de fer-ho bé, no sols de fer-ho, sinó de fer-ho bé. La tecnologia ens pot i ens ha d’ajudar, però depèn de les persones recuperar el rigor, la seriositat, la professionalitat. Depèn de nosaltres, de la nostra autoexigència i de l’exigència de la societat cap els seus dirigents per exigir fer-ho millor. Això vol dir capacitat d’observació i de crítica. Vol dir no creure’ns tot el que ens posen al davant.

Que ningú interpreti aquesta reflexió com una nostàlgia cap al passat. Cap dels problemes que avui afrontem com a societat es podrà resoldre mirant receptes passades, però sí que hem de conèixer i valorar el nostre passat per no cometre els mateixos errors.

Si ho aconseguim, potser el dia que hi hagi una nova riuada, no s’endurà el pont per davant.

Enric Rius

1 662
RIUS CONSULTORS
RIUS CONSULTORS

Deixa una resposta