El Tribunal Suprem es pronuncia sobre l’IAE en grups d’empreses

La tributació local és un àmbit que no està exempt de polèmica. Són impostos que s’acostumen a gestionar des de diferents administracions (Ajuntament, Diputació o l‘Agència Tributària Estatal) i que no sempre tenen els mateixos criteris. Per sort, en el nostre ordenament jurídic tenim eines per evitar que això passi i que totes les administracions vagin a una, i això és el que hauria de passar ara amb l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE en endavant) i la seva tributació en grups d’empreses.

Fins l’any 2013, el criteri de les administracions era el següent: si el conjunt d’empreses facturava més d’un milió d’euros, totes havien de tributar per l’IAE, tot i que elles individualment no facturessin més d’un milió d’euros. El 6 de març de 2013 el Tribunal Superior de Justícia va matisar aquest criteri a favor del contribuent, que des del 6 de març de 2018, ha estat confirmat pel Tribunal Suprem en base al recurs de cassació instat per la Diputació de Barcelona.

Quin criteri marca aquesta sentència?

Per tal que una empresa que factura menys d’un milió d’euros i forma part d’un grup estigui obligada a pagar IAE s’ha de donar la circumstància que el grup estigui obligat a presentar els comptes al Registre Mercantil de forma consolidada. Recordem que perquè això passi s’han de  superar els límits en dos dels tres paràmetres següents:

Total partides actiu 11.400.000 euros

Import net xifra negocis

22.800.000 euros

Número mig treballadors

250 treballadors

El Tribunal Suprem entén que ha de ser el grup consolidat el que tributi per IAE en base a:

  • L’article 42 el Codi de Comerç a que fa referència l’IAE. És un article que defineix el grup d’empreses a efectes de consolidació comptable.
  • L’article 81.2.c) de la Llei d’Hisendes Locals concreta encara més la remissió als grups de societats. Afirma que, quan es parla de l’article 42, es fa en base a les normes per la formulació dels comptes anuals consolidats, per tant el legislador estava deixant clara la seva intenció.
  • La sentència de 6 de març de 2013 del Tribunal Suprem de Justícia ja avançava que l’objectiu de la norma és fer tributar als grups en què hi hagi una “cohesió”, entesa aquesta com a grup consolidat, que el present tribunal també certifica.
  • L’element clau aquí és “l’import net de la xifra de negocis”, una magnitud totalment comptable, el que obliga a que sigui concretada. Aquesta concreció, en un grup d’entitats, només es pot portar a terme per la consolidació comptable.

En els següents mesos veurem quin criteri utilitzen els Ajuntaments, Diputacions o la Hisenda Estatal per liquidar l’IAE, però no dubto que haurien d’anar en aquest sentit, si volem ser seriosos i coherents en l’aplicació dels tributs.

Lluís Garcia-Cascón

0 55
Rius Consultors

Deixa una resposta