Relació convivencial d’ajuda mútua. Tractament fiscal en l’impost de successions.

Davant la situació d’un envelliment progressiu de la població del nostre país he cregut oportú i necessari  redactar aquest article on explicaré  en que consisteix  una relació convivencial d’ajuda mútua i els beneficis fiscals que comporta la seva constitució en cas de defunció d’uns dels seus membres integrants.

La societat catalana d’avui, a part del matrimoni i la parella de fet presenta altres formes d’ajuda mútua, especialment pel que fa a les persones grans que intenten posar remei a les seves dificultats econòmiques i socials. Davant d’aquesta situació, el legislador va introduir fa anys  aquesta figura en l’ordenament jurídic català tenint el convenciment que és adequat establir una regulació legal de les situacions de convivència, que sense constituir una família nuclear, comparteixen el mateix habitatge, estant unides a vegades per vincles de parentiu sense límit de grau en línia col·lateral  o constituint relacions de simple amistat o companyia, posant en comú elements patrimonials i de treball domèstic amb ajuda mútua i de permanència. L’envelliment progressiu de la població és conseqüència directe de la prolongació de la vida i de la reducció de la natalitat, la regulació legal d’aquesta situació de signe proteccionista fomenta aquest tipus de convivència que pot reportar una solució econòmica i social a moltes persones grans.

Abans d’informar dels beneficis fiscals que implica constituir una relació convivencial d’ajuda mútua als efectes de l’impost de successions  hem de partir del concepte d’aquesta figura. En aquest sentit, s’entén que formen una relació convivencial d’ajuda mútua quan dues o més persones conviuen en un mateix habitatge habitual i  comparteixen sense contraprestació i amb voluntat de permanència i ajuda mútua les despeses comunes o el treball domèstic o ambdues coses. Evidentment no poden constituir una relació d’ajuda mútua un pare i un fill, o els membres d’un matrimoni o parella de fet, ja que preval en aquest cas el règim matrimonial o d’unió estable, però sí que poden constituir una relació convivencial un oncle amb el seu nebot, o uns amics o companys.

La finalitat del legislador ha estat donar tractament específic a aquelles situacions que no tenen vincles de parentiu directe però que conviuen amb voluntat d’ajudar-se mútuament amb vocació de permanència. En quan a l’àmbit fiscal és important informar dels beneficis fiscals que aquestes situacions suposen en el cas de defunció d’un dels seus membres, ja que els adquirents s’assimilen al resta de descendents del grup II, sent d’aplicació, per tant, la  reducció de parentesc de 50.000 Euros,  la reducció del 95% per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant i l’aplicació del coeficient multiplicador establert pel grup II fixat a dia d’avui en un 1, per tant sense efectes a l’hora de multiplicar sobre la quota resultant.

Eva Albet Mena

1 1799
RIUS CONSULTORS
RIUS CONSULTORS

Deixa una resposta