Reivindico la pausa

Potser ha estat l’estiu que ens ajuda a veure les coses amb una certa distància, o potser és ja una preocupació que porto dins de fa temps en veure el ritme frenètic al que estem sotmesos diàriament. En qualsevol cas, crec que cal reivindicar la pausa, element absolutament imprescindible per poder reflexionar i prendre les decisions més encertades.

És obvi que estem en un moment de transformació molt gran i molt ràpid. Tot és fugaç. Tot passa a una velocitat increïble. Hi ha ocasions en què nosaltres mateixos som incapaços de llegir deu línies seguides sobre el mateix tema perquè ja ens avorreix. Necessitem impactes continuats, visuals i ràpids. Si no segueixes aquest ritme tens la sensació de “perdre passada”.

Però on deixem l’espai per la reflexió? Quan fem allò que realment ens diferència que és el “pensar”? Quantes de les nostres decisions diàries es prenen segons impulsos i quantes segons criteris raonats reflexivament?

Sincerament, penso que no és incompatible la pausa amb l’agilitat que exigeix el moment. No ens hem de deixar portar per la corrent que d’anar tirant la “pilota endavant” com un riu que et va portant muntanya avall sense saber si realment aniràs a sortir a la desembocadura que tu vols.

Recuperem la pausa. Auto imposem-nos l’obligació de convèncer-nos que no tot ho necessitem per ahir, que hi ha decisions que es poden prendre per impuls, però que n’hi ha moltes que requereixen d’un temps de reflexió. I aquesta pausa pot ser ràpida en el temps, no cal demorar-la, no cal que suposi posar fre a res. No estic parlant de lentitud.

Hi ha una frase molt coneguda que diu que en ocasions cal fer una passa enrere per poder fer-ne tres endavant. Doncs bé, estic convençut que, de vegades, cal fer una pausa per reflexionar i poder avançar molt més ràpid a partir d’aquell moment perquè tindrem clar on anem, amb quins objectius i amb quins recursos.

Jo ja tinc el meu objectiu per aquest proper curs, recuperar la pausa.

2 213
Rius Consultors

Deixa una resposta