“Quick fixes” de l’I.V.A.

Aquestes “Quick Fixes” de l’IVA (ho podríem traduir per “solucions ràpides”) són una sèrie de preceptes que modifiquen la normativa d’IVA amb l’idea de simplificar procediments i harmonitzar-los amb la resta de països de la Unió. La intenció era que entressin en vigor el passat 1 de gener, però la publicació del Real Decret-Llei 3/2020 el 4 de febrer, que transposa la normativa comunitària sobre el tema, indica que entraran en vigor a partir de l’1 de març de 2020. En concret, es refereixen a quatre aspectes:

  • Venda d’existències de reserva o vendes en consigna (call-off stock)

Es tracta d’acords celebrats entre empresaris per a la venda de mercaderies entre països, en les quals un empresari (proveïdor) envia béns des d’un Estat membre a un altre, dins de la Unió Europea, perquè quedin emmagatzemats en l’Estat membre de destinació, a disposició d’un altre empresari (client), que pot adquirir-los en un moment posterior a la seva arribada.

Actualment, aquesta operació dona lloc a una transferència de béns o operació assimilada a una entrega intracomunitària de béns en l’Estat membre de partida i a una operació assimilada a una adquisició intracomunitària de béns en l’Estat membre d’arribada, efectuades en ambdós casos pel proveïdor. Posteriorment, quan el client adquireix el bé, el proveïdor realitzarà una entrega interior en l’Estat membre d’arribada, en la que serà d’aplicació la regla de la inversió del subjecte passiu, corresponent tal condició al seu client. S’exigeix que el proveïdor es trobi identificat a efectes de l’IVA en l’Estat membre de destinació de la mercaderia.

La nova regulació estableix que aquestes entregues de béns donaran lloc a una única operació: una entrega intracomunitària de béns exempta en l’Estat membre de partida efectuat pel proveïdor, i a una adquisició intracomunitària en l’Estat membre d’arribada duta a terme pel client quan retiri les mercaderies del magatzem. En concret, la meritació de l’operació es produirà el 15 del mes següent a aquell en el qual els béns es posin a disposició de l’adquirent, o en la data en què s’expedeixi la corresponent factura, de ser anterior.

En tot cas, els empresaris podran optar per no acollir-se a la simplificació, incomplint les condicions previstes per a la seva aplicació, que són les següents:

  • El venedor no tingui la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent en l’Estat membre d’arribada.
  • L’empresari que adquirirà els béns tingui un número d’identificació fiscal (N-VAT) en l’Estat membre d’arribada.
  • El venedor conegui en el moment de l’inici del transport el nombre d’identificació fiscal (N-VAT), nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’adquirent.
  • Els béns es transportin a l’Estat membre fixat en l’acord de vendes en consigna.
  • El venedor hagi inclòs l’enviament dels béns al Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries i en el model 349.
  • En el termini de 12 mesos des de l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació s’ha d’haver produït alguna de les següents situacions:
    • Els béns són adquirits per l’empresari indicat en l’acord de vendes en consigna.
    • Els béns són adquirits per un empresari que substitueix el destinatari inicial quan disposi d’un número d’identificació fiscal (N-VAT) en l’Estat membre d’arribada i el venedor inclogui la substitució al Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries i en el model 349.
    • Els béns siguin tornats al territori d’aplicació de l’IVA espanyol sense que s’hagi transmès el poder de disposició i el venedor inclogui tal devolució al Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

S’entendrà que s’ha produït una transferència de béns (art. 9.3º LIVA) quan dins del termini de dotze mesos s’incompleixin qualsevol de les condicions assenyalades anteriorment, en particular:

  • Quan els béns no haguessin estat adquirits per l’empresari o professional a qui anaven destinats inicialment els mateixos.
  • Quan els béns fossin expedits o transportats a una destinació diferent de l’Estat membre fixat en l’acord de vendes de béns en consigna.
  • En el supòsit de destrucció, pèrdua o robatori dels béns.

 

  • Operacions en cadena

Aquest tipus d’operacions s’efectuen quan uns mateixos béns, que seran enviats amb destinació a un altre Estat membre directament des del primer proveïdor a l’adquirent final de la cadena, són objecte d’entregues (vendes) successives entre diferents empresaris. Així, els béns seran lliurats (venuts) almenys a un primer intermediari que, al seu torn, els lliurarà (vendrà) a altres intermediaris o al client final de la cadena, existint un únic transport intracomunitari.

A fi d’aclarir qui fa el transport, i conseqüentment, qui fa l’entrega intracomunitària exempta (només pot haver-hi una entrega exempta), el transport s’entendrà vinculat:

  • A l’entrega de béns efectuat pel proveïdor a favor de l’intermediari, que constituirà una entrega intracomunitària de béns exempta. Per a això, l’intermediari haurà comunicat un número d’identificació fiscal facilitat per un Estat membre diferent d’Espanya.
  • A l’entrega efectuada per l’intermediari quan hagi comunicat al seu proveïdor un NIF-IVA subministrat per Espanya. L’entrega del proveïdor a l’intermediari constituirà una entrega interior subjecta i no exempta de l’IVA i l’entrega efectuada per l’intermediari al seu client serà una entrega intracomunitària exempta.

 

  • Exempcions en les entregues intracomunitàries de béns

Per a l’aplicació de l’exempció en les entregues intracomunitàries de béns, juntament amb el requisit del transport dels béns a un altre Estat membre, com condició material i no formal, serà necessari que:

  • L’adquirent hagi comunicat al proveïdor un número d’identificació a efectes d’IVA (N-VAT) atribuït per un Estat membre diferent d’Espanya.
  • El proveïdor hagi inclòs l’operació en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).

 

  • Prova del transport intracomunitari.

En aquest cas, com que la normativa comunitària s’aplica directament, sense fer falta la transposició a la normativa espanyola, la seva entrada en vigor va ser l’1 de gener de 2020. S’ estableix un sistema harmonitzat de presumpcions, sense perjudici que admetin prova en contra, que té per objectiu simplificar la prova dels requisits per a l’aplicació de l’exempció en les entregues intracomunitàries.

Per tant, el transport dels béns a l’Estat membre de destinació, quedarà acreditat mitjançant els següents elements de prova:

1. Quan el venedor indica que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom i

a. Es troba en possessió de almenys dos dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent):

  • Carta o document CMR firmats
  • Coneixement d’embarcament
  • Factura de noli (“flete”) aeri
  • Factura del transportista dels béns

b. Es troba en possessió d’un dels elements de prova esmentats anteriorment juntament amb algun dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent):

  • Pòlissa d’assegurança relativa al transport dels béns o documents bancaris que provin el pagament del mateix.
  • Documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que acreditin l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació.
  • Rebut estès per un dipositari en l’Estat membre de destinació que confirmi l’emmagatzemament dels béns en aquest Estat membre.

2. Quan el comprador o un tercer en el seu nom s’ocupa de realitzar el transport, el venedor haurà de tenir una declaració escrita del comprador que certifiqui que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom, esmentant l’Estat membre de destinació de les mercaderies, i tingui la possessió de la documentació esmentada en el punt 1 anterior.

 

 

0 1641
RIUS CONSULTORS
RIUS CONSULTORS

Deixa una resposta