Més embargaments, menys garanties? Posem-hi límits

Aquest final d’any ha estat especialment productiu pel que fa a la normativa reguladora de la gestió i recaptació tributària. En aquestes modificacions normatives hi ha un seguit de mesures que van en la línia de dotar l’Administració Tributària de més instruments per fer embargaments, bloquejar finques, etc. fins i tot en alguns casos amb caràcter preventiu. Es defensa, òbviament, que l’Administració ha de lluitar contra el frau ja que està preservant els diners de tots i que això és interès públic, davant d’autèntics professionals (que n’hi ha) de l’escapisme i el frau. I això és lícit, crec que hi estarem tots d’acord.

Ara bé, aquesta enorme capacitat de pressió també cal saber administrar-la amb prudència, sense excessos i amb proporcionalitat perquè, en cas contrari, el que es pot produir són efectes molt perversos i de difícil reparació. Un embargament preventiu en una empresa que està sent inspeccionada, per la sospita que pot intentar evitar el pagament posteriorment, pot ser una garantia per l’Administració i/o pot ser una llosa insuportable per l’empresa que es pot veure abocada a una situació molt problemàtica.

Vol dir, doncs, que no s’ha d’aplicar? Doncs suposo que no, però insisteixo en que calen mesures proporcionades. Així com hi ha drets col·lectius a defensar, també hi ha drets individuals a preservar. Potser el fet que aquest debat sobre els drets individuals avui el tenim tots tant present, o potser perquè hi ha excessos per les dues bandes, cal exigir a l’Administració un punt més de exemplaritat a l’hora de calcular bé com mesura la utilització de la seva força.

La força del dret ben gestionada és justícia. Amb desmesura és tirania.

0 246
Rius Consultors

Deixa una resposta