L’agència tributària i el Big Data

Aquestes darreres setmanes s’ha generat una certa polèmica pel fet de que l’AEAT va enviar cartes a diferents col·lectius amb dos continguts diferenciats. Per una banda unes cartes anaven adreçades a empreses que havien tingut moviments en efectiu importants en els seus comptes bancaris i els demanen explicacions sobre les motivacions d’aquests moviments “aparentment” estranys, i per altra banda les altres adreçades a sectors concrets (hostaleria, perruqueries, tallers, etc.) on simplement se’ls informava de que les seves dades no es corresponien a les mitges del seu sector.

Aquestes cartes van despertar un allau de crítiques sobre la “pressió” que exercien al contribuent i al voltant de si suposa un prejudici de la seva actuació, amb les que no estic d’acord i que intentaré raonar.

En primer lloc perquè com a ciutadà m’ha d’alegrar que l’AEAT vetlli perquè tothom pagui els impostos que li corresponen, donat que del contrari es generen greuges comparatius. Que per fer-ho l’AEAT utilitza tota la informació de la que disposa en la seva base de dades, doncs crec que és el normal. De la mateixa forma que les empreses utilitzen i utilitzaran el Big Data per saber què volem, què ens interessa i què hem de consumir, no és normal que l’AEAT utilitzi el “seu” Big Data per gestionar millor? És clar que tenen uns recursos limitats a l’hora de vigilar el correcte compliment de les normes i que no poden inspeccionar a tothom. Per tant, és criticable que utilitzin la informació per intentar que els contribuents s’autogestionin millor i tinguin coneixement de que tenen la informació suficient per avaluar el correcte compliment tributari?

En segon lloc perquè com a contribuent estic encantat de que l’AEAT em mostri quins criteris utilitza per avaluar els riscos fiscals i quins són els seus paràmetres de normalitat. Quanta més informació tinc de quines són aquestes dades, millor em podré gestionar i més informació tindré sobre el meu sector.

La quantitat d’informació de que disposa l’AEAT és ingent i no ens ha d’estranyar gens que la utilitzi. En tot cas el que cal demanar i fiscalitzar és que la utilització sigui correcte i no abusiva, i que s’utilitzi per prevenir i no per intimidar.

Enric Rius

 

1 1096
RIUS CONSULTORS
RIUS CONSULTORS

Deixa una resposta