Impostos per no recaptar

Ja hem tornat de vacances i el primer repte tributari que ens trobem és l’aplicació del Impost sobre Actius no Productius. Aquest és un impost curiós, donat que la Generalitat manifesta que el seu objectiu és que la tributació sigui la menor possible.

Aquesta aparent contradicció, un impost que no és per recaptar, està en una corrent de pensament, molt política per cert, en que posem tot l’èmfasi en els anomenats aspectes “extrafiscals”, que en definitiva es concreta en intentar fer “pedagogia” mitjançant el pagament d’impostos. Així paguem una taxa a la zona blava que té com objectiu que no aparquem, un impost sobre begudes ensucrades per penalitzar un determinat consum, etc.

Intentem analitzar una mica tot plegat. L’objectiu dels impostos és, mentre no es demostri el contrari, dotar de recursos els pressupostos públics i aconseguir una redistribució de la riquesa. Per tant, un impost que té com objectiu no recaptar, és coherent? Li correspon a la política fiscal fer “pedagogia” social sobre temes d’interès? La “penalització” impositiva es la via més adequada per fer modificar comportaments? Es modifiquen realment els comportaments o simplement ens convertim en més sectaris donat que sols una part de la població es pot permetre fer segons quines activitats o actuacions? O simplement tot això és una excusa per intentar vestir l’objectiu final que sempre han tingut els impostos, recaptar, però fer-ho de una forma “amigable” perquè el ciutadà no s’enfadi més del que ja està?.

Jo no pretenc prendre ara una posició, però sí que crec que fora interessant obrir aquest debat, alhora que reconec que en la meva exposició puc haver estat una mica demagògic, però era necessari per posar en evidència la idea que volia transmetre.

Perquè el que sí em preocupa és aquesta “sobrerregulació” impositiva, que suposa uns costos de gestió a les empreses i a l’administració, que potser cal avaluar abans, i la sensació pel ciutadà de que “paga per tot”.

A Catalunya tenim 18 impostos de competència autonòmica que, a més a més, a nivell pressupostari tenen una relativa importància però que suposen transmetre aquestes sensacions. Aquest realment és el camí? Si volem un contribuent implicat que entengui que la seva aportació “en positiu” als afers comuns passa per la seva contribució impositiva, no és un contrasentit utilitzar aquests mateixos impostos per “penalitzar” actuacions? No l’acabarem confonent i acabarà pensant que la “taxa turística” és perquè no vinguin turistes o que el IRPF és perquè ningú treballi?. Altre cop, disculpeu la demagògia, però crec que entendreu el que vull exposar.

Obrim el debat?

Enric Rius

0 295
RIUS CONSULTORS
RIUS CONSULTORS

Deixa una resposta