La diferència més important és que els treballadors afectats per un ERTO per causes COVID-19 se’ls hi reconeixerà en tot cas la prestació d’atur encara que no tinguin el període d’ocupació mínim necessari, així mateix, no se’ls computarà el temps en que rebin la prestació a efectes de consumir períodes màxims de percepció.

L’altre diferència entre ambdós ERTOS és que el de causes COVID-19 es tramita en uns terminis temporals inferiors als establerts en un ERTO ordinari.
a) Si el treballador està afectat per l’ERTE (no hi ha prestació serveis) anirà a càrrec del SEPE.

b) Si el treballador està desafectat per l’ERTE (hi ha prestació serveis) anirà a càrrec de l’empresa des de l’inici fins el final.
Si. D’acord amb el criteri de la DGT de data 1/5/2020 és possible que les empreses reincorporin parcialment a l’activitat als seus treballadors mitjançant jornades reduïdes.
Caldrà incloure únicament als fills menors de 26 anys o majors de 26 amb alguna discapacitat igual o superior al 33% i que no tinguin rendes superiors al 75% del SMI vigent, exclosa la part proporcional de pagues extraordinàries.
Si, sempre i quan no s’hagi comunicat al SEPE la baixa de prestacions.
El RDL 24/20, de 26 de juny, els va prorrogar fins el 30-9-20. Actualment, Govern i Sindicats estan en negociacions per concretar si es prorroguen fins el 31-12-20 amb les mateixes condicions actuals o bé hi haurà canvis que puguin afectar a les exoneracions de quotes a la SS o possibles “sectoritzacions” envers aquells que s’han vist més afectats per la pandèmia.
Pot demanar cita prèvia al SEPE perquè un funcionari l’atengui de forma presencial i revisi el seu cas concret.
No tindrà dret a la prestació per desocupació si en el moment de causar el dret està donat d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms.
Només si l’ERTO és de suspensió el contracte temporal quedarà congelat durant tot el període que el treballador estigui afectat i per tant la seva durada es perllonga en el temps.
Es tracta d’una modalitat d’ERTO de Força Major, que pot ésser per causes impeditives (suspensió activitat) o per causes limitatives (limitació d’activitat). Es poden portar a terme a partir del 1/10/2020 i fins el 31/1/2021.
Sí. Els que són per causes impeditives tindran exoneració mentre siguin vigents les noves restriccions o mesures de contenció sanitària. Els que són per causes limitatives tindran exoneració fins el 31/01/2021.
Sí. L’empresa té la potestat de decidir si s’ho vol aplicar o no. En cas d’aplicació però, haurà de mantenir el compromís per manteniment de plantilla.
Sí. Tots els ERTO són causals i es sobreposen els uns sobre els altres. Cal estudiar cada cas en concret per veure quin tipus d’ ERTO és el més indicat.
La diferència està en que en el primer l’empresa no es podrà aplicar exoneracions de quotes a la Seguretat Social a no ser que la seva activitat estigui inclosa a la llista de CNAE de l’annex publicat a la norma i en el segon sí que es podrà aplicar l’esmentada exoneració de quotes.
La prestació te una doble aportació. Per una banda es cobra el que seria la prestació d’atur del autònom, que es correspon al 70% de la base reguladora, i per altra banda cobreix la quota d’autònoms que no s’haurà de pagar però que seguirà computant com a període cotitzat.
Fins l’últim dia del mes que estigui vigent l’estat d’alarma. Si aquest finalitza durant el mes de maig es cobrarà el mes de maig sencer. Si s’allarga fins a qualsevol moment de junt, es cobrarà el juny sencer.
Pels autònoms que la van demanar per tancament de la seva activitat a l’estar inclosa en la relació del real decret d’estat d’alarma, i pels autònoms que ja van tenir descens de facturació al març, cobraran la part corresponent al període des del 14 de març fins l’últim dia del mes que estigui vigent l’estat d’alarma.

Pels autònoms que la van demanar per descens de la seva activitat a l’abril, cobraran la part corresponent al període des de l’1 d’abril fins l’últim dia del mes que estigui vigent l’estat d’alarma.
Tal i com està la normativa actualment aquest tipus de prestacions tributen per IRPF de la persona que ho cobra. Caldrà veure si en els propers mesos es produeix alguna excepció a la norma general que declarés exemptes aquestes prestacions.
No, en cap cas. Cal diferenciar el motiu que ha donat dret a la prestació (el cessament o la reducció de facturació) de la prestació posterior que està lligada a una causa objectiva (la finalització de l’estat d’alarma) i no pas al fet de poder reprendre l’activitat en major o menor grau.
No cal fer res perquè en el cas d’haver-se pagat es retornarà d’ofici.
Si l’empresa tanca el 31 de desembre i encara no havia convocat la junta per aprovar els comptes, ni els havia formulat, l’administrador tindrà tres mesos a partir de l’1 de juny per formular els comptes (per tant, fins el 31/08/2020). Per aprovar-los el termini és de dos mesos a partir de la fi del termini de formulació (per tant, fins el 31/10/2020). I per presentar-los, el termini és l’habitual d’un mes a partir de l’aprovació (si s’apuren els terminis el darrer dia seria el 30/11/2020).
El termini per presentar llibres serà el 30 de setembre.
Si la junta general ja s’havia convocat abans de l’estat d’alarma, es pot retirar de l’ordre del dia i es pot fer una nova proposta que s’haurà de votar en una junta general dins del termini establert. Si encara no s’ha convocat la junta, es pot substituir la proposta en la memòria per una altra.
L’exoneració de pagament de les quotes de cotització a la Seguretat Social com a conseqüència d’un ERTO té la consideració d’una bonificació de l’Estat, i que té el tractament d’una subvenció d’explotació. Per tant, s’hauria de comptabilitzar la despesa de seguretat social de les quotes exonerades per una banda i, pel mateix import, l’ingrés en forma de subvenció, per l’altra banda:
642XXX Despesa Seguretat Social per ERTE a 740XXX Bonificacions Seguretat Social per ERTE
No, de moment el termini segueix sent el mateix, 25 de juliol per norma general. Tot i així, es permet a aquelles empreses presentar la declaració del l’impost en base a la informació comptable que tinguin si encara no s’han aprovat els comptes anuals. Posteriorment, si amb l’aprovació hi ha alguna modificació s’haurà de presentar una segona declaració fins el 30 de novembre, en la que no s’aplicaran recàrrecs.
De moment no està previst. Per tant les declaracions caldrà presentar-les en els terminis habituals.
Dependrà de que l’organisme amb qui s’hagi de fer la gestió hagi autoritzat a fer tràmits amb la signatura digital caducada. En el cas de l’Agència Tributària acceptava certificats caducats fins el 31 de juliol. Actualment ja no es poden fer servir però s’ha activat l’opció de obtenir la signatura a la AEAT així com les oficines de correus.
Els ajornaments especials d’impostos finalitzen el 30 de maig, per tant, si no canvia res, els ajornaments d’impostos del segon trimestre tindran les mateixes limitacions que amb anterioritat a l’estat d’alarma.
Del 14 de març al 30 de maig no s’han de computar a efectes de prescripció, per tant, un impost com la declaració de la renda, que finalitza el 30 de juny, s’ampliaria la prescripció 78 dies més, és a dir, fins el 16 de setembre.
Sí, els ingressos obtinguts pels treballadors acollits a un ERTO per part de la Seguretat Social tributen com a rendiment del treball. Catalunya però ha aprovat una deducció autonòmica per aquells treballadors que es vegin obligats a presentar la renda i cobrin entre 14.000 i 22.000 euros, equivalent a l’excés de la quota autonòmica respecte l’estatal.
No. Encara que l’empresa es trobi en situació d’insolvència, el termini per sol·licitar el concurs s’allarga fins el 31 de desembre de 2020, per tal de que l’empresa pugui planificar mesures que puguin evitar la presentació del concurs.
La causa de dissolució per pèrdues es manté, però per computar les pèrdues no es tindran en compte les del present exercici 2020. En aquest sentit, si en el resultat del 2021 existeixen pèrdues que redueixen el patrimoni net a una quantia inferior a la meitat del capital social, s’haurà de procedir a la convocatòria de Junta per acordar la dissolució de la societat, a no ser que s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient.
Els terminis previstos legalment per elaborar, aprovar i presentar les comptes també han quedat suspesos a partir de la declaració de l’estat d’alarma i el seu còmput es reprendrà a partir de la data de finalització de l’estat d’alarma.
La legislació espanyola no preveu la possibilitat de venda d'un negoci que té deutes si no és a través de la tramitació d'un procés concursal, el qual es pot allargar molts mesos i pot dificultar el procés de venda de molts negocis viables. És per això que alguns Jutges Mercantils de Barcelona han obert la possibilitat de venta de la unitat productiva abans de la tramitació del concurs a través de la institució del prepack. Aquesta venda en fase preconcursal permet evitar els problemes que comporta la tramitació d'un concurs que, normalment, s'allarga i això fa que es deteriorin els negocis. Caldrà veure com s'aplica aquesta eina i com els Jutges Mercantils la van incorporant en el nostre sistema preconcursal, però si més no, pot ser una via molt interessant per salvar molts negocis en crisi.
Demanar una moratòria del pagament de les rendes durant un termini màxim de quatre mesos. Arribats a la fi d’aquesta moratòria, els imports aplaçats hauran de ser retornats, de forma fraccionada, sense penalització ni interessos, durant els dos anys següents.
Només en el cas que:
- La propietat sigui un gran tenidor, entenent per aquest concepte aquelles persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 immobles urbans, excloent garatges i trasters, o que siguin titular de immobles de més de 1.500 m2.
- L’arrendatari compleix amb els següents requisits:
o Estigui afiliat i donat d’alta, en el moment de l’estat d’alarma, en el Règim Especial de la Seguretat Social com Autònom, en el Règim Especial dels Treballadors del Mar o en una de les Mutualitats substitutòries del RETA.
o S’hagi suspès l’activitat com a conseqüència de l’entrada en vigor del RD 463/2020, de 14 de març.
o Si l’activitat no ha estat directament suspesa pel RD 463/2020, caldrà acreditar una reducció de la facturació en relació al mes natural anterior a la sol·licitud d’aplaçament d’un 75 %, en relació a la mitjana mensual del trimestre de l’any anterior al que pertany aquest mes en que es sol·liciti la moratòria.
En el cas que l’arrendador no sigui un gran tenidor i l’arrendatari sí compleixi amb els requisits exigits per accedir a les mesures previstes en el RD 15/2020, les parts podran pactar (i per tant no és exigible) que es disposi de la fiança del contracte d’arrendament per pagar rendes. En tot cas, l’import de la fiança haurà de ser reposat en el termini d’un any des de la celebració de l’acord, o fins la fi del contracte, si aquest acaba abans d’un any.
En cap cas. De fet en el propi redactat dels art. 2 i 3 del RD 15/2020, es fa menció expressa que les mesures seran d’aplicació si no existeix pacte anterior entre les parts. Així doncs, les mesures són subsidiàries a un possible acord de les parts que reparteixi de forma diferent (i potser més equitativa) el risc del negoci.
Si, totes les empreses que hagin o prevegin recavar dades relatives a la salut dels seus treballadors per vetllar per la salut de tota la plantilla i evitar contagis pel COVID, haurien de fer una revisió de la protecció de dades. En aquest sentit caldria:
1. Realitzar un nou anàlisi de risc per analitzar el nivell de risc que el tractament d’aquestes dades significa pels treballadors.
2. Redactar noves mesures de seguretat tècniques i organitzatives addicionals aplicables al tractament d’aquestes dades. Especialment, si tenim en compte que son dades de salut i que caldrà adoptar majors mesures de seguretat i que, en alguns casos, serà la primera vegada que l’empresa recavarà i tractarà dades de salut dels treballadors.
3. Determinar el període de conservació de les dades recavades.
4. Informar als treballadors sobre el tractament que l’empresa realitzarà de les dades de salut del COVID.
Si, cal que l’assessor de protecció de dades conegui aquest pla de desconfinament, les mesures que es duran a terme i les dades de salut que es recavaran, per tal de que l’empresa també adopti les mesures de protecció de dades pertinents al pla de desconfinament previst.
Quan es fa teletreball s’han de revisar, reforçar i extremar encara més les mesures de seguretat tècniques.
Les empreses que fan teletreball han de tenir polítiques de protecció de la informació, han de facilitar guies als treballadors amb recomanacions sobre com teletreballar per preservar la confidencialitat e integritat de la informació.
Els treballadors haurien de signar acords de teletreball.
Cal revisar els proveïdors de serveis i de les eines de teletreball per assegurar-nos que estan configurats per garantir la protecció de la informació i controlar els accessos.
S’han de revisar els perfils i els nivells d’accés dels usuaris, s’han de revisar els servidors d’accés remot i els dispositius de teletreball per garantir la protecció de la informació i controlar els perfils d’accés.