La diferència més important és que els treballadors afectats per un ERTO per causes COVID-19 se’ls hi reconeixerà en tot cas la prestació d’atur encara que no tinguin el període d’ocupació mínim necessari, així mateix, no se’ls computarà el temps en que rebin la prestació a efectes de consumir períodes màxims de percepció.

L’altre diferència entre ambdós ERTOS és que el de causes COVID-19 es tramita en uns terminis temporals inferiors als establerts en un ERTO ordinari.
a) Si el treballador està afectat per l’ERTE (no hi ha prestació serveis) anirà a càrrec del SEPE.

b) Si el treballador està desafectat per l’ERTE (hi ha prestació serveis) anirà a càrrec de l’empresa des de l’inici fins el final.
Si. D’acord amb el criteri de la DGT de data 1/5/2020 és possible que les empreses reincorporin parcialment a l’activitat als seus treballadors mitjançant jornades reduïdes.
Caldrà incloure únicament als fills menors de 26 anys o majors de 26 amb alguna discapacitat igual o superior al 33% i que no tinguin rendes superiors al 75% del SMI vigent, exclosa la part proporcional de pagues extraordinàries.
Si, sempre i quan no s’hagi comunicat al SEPE la baixa de prestacions.
Tot i que l’estat d’alarma finalitzi abans els ERTO de força major es mantindran vigents fins el 30-6-20.
La prestació te una doble aportació. Per una banda es cobra el que seria la prestació d’atur del autònom, que es correspon al 70% de la base reguladora, i per altra banda cobreix la quota d’autònoms que no s’haurà de pagar però que seguirà computant com a període cotitzat.
Fins l’últim dia del mes que estigui vigent l’estat d’alarma. Si aquest finalitza durant el mes de maig es cobrarà el mes de maig sencer. Si s’allarga fins a qualsevol moment de junt, es cobrarà el juny sencer.
Pels autònoms que la van demanar per tancament de la seva activitat a l’estar inclosa en la relació del real decret d’estat d’alarma, i pels autònoms que ja van tenir descens de facturació al març, cobraran la part corresponent al període des del 14 de març fins l’últim dia del mes que estigui vigent l’estat d’alarma.

Pels autònoms que la van demanar per descens de la seva activitat a l’abril, cobraran la part corresponent al període des de l’1 d’abril fins l’últim dia del mes que estigui vigent l’estat d’alarma.
Tal i com està la normativa actualment aquest tipus de prestacions tributen per IRPF de la persona que ho cobra. Caldrà veure si en els propers mesos es produeix alguna excepció a la norma general que declarés exemptes aquestes prestacions.
No, en cap cas. Cal diferenciar el motiu que ha donat dret a la prestació (el cessament o la reducció de facturació) de la prestació posterior que està lligada a una causa objectiva (la finalització de l’estat d’alarma) i no pas al fet de poder reprendre l’activitat en major o menor grau.
No cal fer res perquè en el cas d’haver-se pagat es retornarà d’ofici.
Si l’empresa tanca el 31 de desembre i encara no havia convocat la junta per aprovar els comptes, ni els havia formulat, l’administrador tindrà tres mesos a partir de la finalització de l’estat d’alarma per formular els comptes i tres mesos més per aprovar-los. Si l’estat d’alarma finalitza el 25 de maig, per exemple, es tindrà fins el 24 d’agost per formular i fins el 24 de novembre per aprovar els comptes.
El termini per presentar llibres serà de 4 mesos a partir de la finalització de l’estat d’alarma.
Si la junta general ja s’havia convocat abans de l’estat d’alarma, es pot retirar de l’ordre del dia i es pot fer una nova proposta que s’haurà de votar en una junta general dins del termini establert. Si encara no s’ha convocat la junta, es pot substituir la proposta en la memòria per una altra.
L’exoneració de pagament de les quotes de cotització a la Seguretat Social com a conseqüència d’un ERTO té la consideració d’una bonificació de l’Estat, i que té el tractament d’una subvenció d’explotació. Per tant, s’hauria de comptabilitzar la despesa de seguretat social de les quotes exonerades per una banda i, pel mateix import, l’ingrés en forma de subvenció, per l’altra banda:
642XXX Despesa Seguretat Social per ERTE a 740XXX Bonificacions Seguretat Social per ERTE
No, de moment el termini segueix sent el mateix.
Si el primer pagament es va fer en base al Impost del darrer exercici i ara es vol fer en base al resultat acumulat de l’any, en el proper pagament es podrà realitzar el canvi i el pagat en el primer pagament serà considerat a compte del saldo que surti.
De moment no està previst. Per tant les declaracions caldrà presentar-les en els terminis habituals.
De moment no està previst. Per tant les declaracions caldrà presentar-les en els terminis habituals .
El termini per fer al·legacions finalitza el 30 de maig, que al ser dissabte passa a 1 de juny, a no ser que la finalització reglamentària sigui posterior a aquesta data.
Dependrà de que l’organisme amb qui s’hagi de fer la gestió hagi autoritzat a fer tràmits amb la signatura digital caducada. En el cas de l’Agència Tributària accepta certificats caducats, per poder-lo utilitzar caldrà fer servir el navegador Firefox.
Els ajornaments especials d’impostos finalitzen el 30 de maig, per tant, si no canvia res, els ajornaments d’impostos del segon trimestre tindran les mateixes limitacions que amb anterioritat a l’estat d’alarma.
No. Encara que l’empresa es trobi en situació d’insolvència, el termini per sol·licitar el concurs s’allarga fins el 31 de desembre de 2020, per tal de que l’empresa pugui planificar mesures que puguin evitar la presentació del concurs.
La causa de dissolució per pèrdues es manté, però per computar les pèrdues no es tindran en compte les del present exercici 2020. En aquest sentit, si en el resultat del 2021 existeixen pèrdues que redueixen el patrimoni net a una quantia inferior a la meitat del capital social, s’haurà de procedir a la convocatòria de Junta per acordar la dissolució de la societat, a no ser que s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient.
Els terminis previstos legalment per elaborar, aprovar i presentar les comptes també han quedat suspesos a partir de la declaració de l’estat d’alarma i el seu còmput es reprendrà a partir de la data de finalització de l’estat d’alarma.
Demanar una moratòria del pagament de les rendes durant un termini màxim de quatre mesos. Arribats a la fi d’aquesta moratòria, els imports aplaçats hauran de ser retornats, de forma fraccionada, sense penalització ni interessos, durant els dos anys següents.
Només en el cas que:
- La propietat sigui un gran tenidor, entenent per aquest concepte aquelles persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 immobles urbans, excloent garatges i trasters, o que siguin titular de immobles de més de 1.500 m2.
- L’arrendatari compleix amb els següents requisits:
o Estigui afiliat i donat d’alta, en el moment de l’estat d’alarma, en el Règim Especial de la Seguretat Social com Autònom, en el Règim Especial dels Treballadors del Mar o en una de les Mutualitats substitutòries del RETA.
o S’hagi suspès l’activitat com a conseqüència de l’entrada en vigor del RD 463/2020, de 14 de març.
o Si l’activitat no ha estat directament suspesa pel RD 463/2020, caldrà acreditar una reducció de la facturació en relació al mes natural anterior a la sol·licitud d’aplaçament d’un 75 %, en relació a la mitjana mensual del trimestre de l’any anterior al que pertany aquest mes en que es sol·liciti la moratòria.
En el cas que l’arrendador no sigui un gran tenidor i l’arrendatari sí compleixi amb els requisits exigits per accedir a les mesures previstes en el RD 15/2020, les parts podran pactar (i per tant no és exigible) que es disposi de la fiança del contracte d’arrendament per pagar rendes. En tot cas, l’import de la fiança haurà de ser reposat en el termini d’un any des de la celebració de l’acord, o fins la fi del contracte, si aquest acaba abans d’un any.
En cap cas. De fet en el propi redactat dels art. 2 i 3 del RD 15/2020, es fa menció expressa que les mesures seran d’aplicació si no existeix pacte anterior entre les parts. Així doncs, les mesures són subsidiàries a un possible acord de les parts que reparteixi de forma diferent (i potser més equitativa) el risc del negoci.
Si, totes les empreses que hagin o prevegin recavar dades relatives a la salut dels seus treballadors per vetllar per la salut de tota la plantilla i evitar contagis pel COVID, haurien de fer una revisió de la protecció de dades. En aquest sentit caldria:
1. Realitzar un nou anàlisi de risc per analitzar el nivell de risc que el tractament d’aquestes dades significa pels treballadors.
2. Redactar noves mesures de seguretat tècniques i organitzatives addicionals aplicables al tractament d’aquestes dades. Especialment, si tenim en compte que son dades de salut i que caldrà adoptar majors mesures de seguretat i que, en alguns casos, serà la primera vegada que l’empresa recavarà i tractarà dades de salut dels treballadors.
3. Determinar el període de conservació de les dades recavades.
4. Informar als treballadors sobre el tractament que l’empresa realitzarà de les dades de salut del COVID.
Si, cal que l’assessor de protecció de dades conegui aquest pla de desconfinament, les mesures que es duran a terme i les dades de salut que es recavaran, per tal de que l’empresa també adopti les mesures de protecció de dades pertinents al pla de desconfinament previst.
Quan es fa teletreball s’han de revisar, reforçar i extremar encara més les mesures de seguretat tècniques.
Les empreses que fan teletreball han de tenir polítiques de protecció de la informació, han de facilitar guies als treballadors amb recomanacions sobre com teletreballar per preservar la confidencialitat e integritat de la informació.
Els treballadors haurien de signar acords de teletreball.
Cal revisar els proveïdors de serveis i de les eines de teletreball per assegurar-nos que estan configurats per garantir la protecció de la informació i controlar els accessos.
S’han de revisar els perfils i els nivells d’accés dels usuaris, s’han de revisar els servidors d’accés remot i els dispositius de teletreball per garantir la protecció de la informació i controlar els perfils d’accés.