El futur de la pime és un verb: col·laborar. Amb la competència també

Ja he comentat altres vegades que veig moltes empreses amoïnades pel fet de tenir la sensació de descontrol, de no saber exactament cap a on anem. Sentim a parlar de tecnologies que no entenem tot i que ho intentem, però ens supera. Ens diuen que hem de desaprendre, que hem de ser disruptius, i no sabem exactament com aplicar-ho en les nostres realitats.

És cert, tot va molt ràpid. Tan ràpid que no tenim temps ni d’equivocar-nos. No fa gaire la màxima era aprendre dels propis errors, era el millor màster. Avui gairebé no et dóna ni temps perquè quan t’has refet ja t’han avançat per la dreta, per l’esquerra, i t’has quedat enrere.

Ens fa por ser més grans, però per altra banda tenim clar que la dimensió avui és més important que mai, precisament per poder tenir capacitat de fer tots aquests canvis. Les grans corporacions van guanyant terreny i mercat i nosaltres hem de competir amb ells. Aquestes són les normes avui.>

Davant de tot això: quina pot ser una alternativa vàlida?

Una d’elles serà, sens dubte, la cooperació. Poseu-li el nom que vulgueu: associació, agrupació, clúster, federació, etc. però en definitiva ajuntar interessos que ens permetin créixer plegats i aprendre de l’experiència dels altres.

Fins ara algunes d’aquestes fórmules ja han estat exitoses, però certament la majoria de vegades en empreses complementàries, que no es sentien competència unes de les altres. Però, és possible fer-ho amb empreses que siguin igual que tu? Pots arribar a plantejar-te col·laborar amb empreses que consideres com a competència directa?

Jo, sincerament, crec que sí. Precisament, potser en això també hem de començar a “trencar” esquemes. En l’àmbit de la pime, quan el mercat és tan gran com ho són avui la majoria, realment estem competint sempre pels mateixos clients? Estic segur que, excepte en algunes ocasions de mercats molt reduïts, en la majoria dels casos no coincidim.

De què ens pot servir? Doncs per trobar sinèrgies complementàries que segurament existeixen, per trobar aquells punts en comú que ens facin més forts a tots, agafar dimensió sent petits, compartir projectes de recerca, aprendre dels errors que ja han fet altres.

No vull fer un eslògan fàcil, però el futur s’escriu en clau “CO” de col·laborar, cooperar, coordinar, coliderar. I passar de la visió individualista a una visió de cooperació ja és “disruptiu”.

Només és el començament.

0 145
Rius Consultors

Deixa una resposta