4 novetats que has de saber sobre la Directiva de Prevenció del Blanqueig de Capitals

Abans de l’estiu vam anunciar en un article del bloc l’aprovació per part del Parlament Europeu de la Cinquena Directiva, que inclou un conjunt de normes per lluitar contra el blanqueig de capitals. Doncs mentre a Europa s’aprova la Cinquena Directiva, Espanya tot just ha transposat la Quarta Directiva en matèria de Prevenció del Blanqueig de Capitals, havent incomplert el termini per a la transposició, que va acabar el juny del 2017.

Tot i la tardança, el 31 d’agost es va aprovar el Real Decret-llei 11/2018, que modifica la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme, i que va entrar en vigor el dia 4 de setembre d’enguany.

Quines són les modificacions més destacables?

  1. S’han incrementat els imports de les sancions econòmiques màximes a imposar en els casos d’incompliment de la normativa. Per exemple, les sanció màxima per la comissió d’una infracció greu, com pot ser l’incompliment de la obligació d’aprovar per escrit polítiques i procediments interns de prevenció del blanqueig de capitals, o d’identificar els clients o conservar els documents conforme la llei, ha passat de 600.000 euros a 10.000.000 euros; la mínima es manté en 60.000 euros. Lògicament, aquestes sancions es graduen tenint en compte diferents aspectes com la gravetat i durada de la infracció, el grau d’intencionalitat o la capacitat econòmica de l’inculpat, però no deixa de sorprendre aquest increment tan substancial.
  2. Els subjectes obligats que prestin serveis professionals per compte de tercers com la constitució de societats, o que exerceixin funcions de direcció o de secretaris no consellers de consells d’administració o d’assessoria externa, o que facilitin un domicili social, s’hauran d’inscriure en un registre de prestadors de serveis adscrit al Registre Mercantil. De tota manera, a hores d’ara el Registre Mercantil encara no disposa de la informació necessària per posar en marxa aquest registre.
  3. Molt lligat amb els programes de Corporate Compliance: els subjectes obligats han d’establir un canal de denúncies intern que permeti a qualsevol treballador o col·laborador comunicar l’incompliment dels procediments interns aprovats per l’entitat, o conductes contràries a la llei.
  4. En els grups societaris en què totes o algunes de les societats del grup siguin subjectes obligats, el representant davant del SEPBLAC serà únic per totes elles, i haurà d’exercir algun càrrec d’administració o direcció de la societat dominant.

A banda d’aquestes, hi ha altres novetats que caldrà revisar en funció de l’activitat de cada subjecte obligat, per tal d’adaptar les actuals mesures implantades.

Sandra Morillo

0 180
Rius Consultors

Deixa una resposta